[Crònica] Xerrada i presentació del llibret “Dones i crisi”

Publicat el

 

Ahir vam organitzar la presentació i xerrada del llibret “Dones i crisi” editat per Endavant (OSAN) en el marc dels actes organitzats pel 8 de Març dia Internacional de les Dones Treballadores.

Ada Hoste, militant d’Endavant (OSAN) va dur a terme la presentació del material i va conduir-ne el debat. El llibret “Dones i crisi” va ser una nova i bona ocasió per seguir parlant i formant-nos sobre la desigualtat i l’explotació que seguim patint les dones: l’esquerda salarial del 26% entre dones i homes, el sostre de vidre, l’atur de llarga durada, l’ocupació a temps parcial, la temporalitat, feines pitjor considerades i més precàries, la feminització de la pobresa, el treball de cures –treball invisible que fan gratuïtament les dones, el retorn obligat a la llar i l’augment de la violència masclista, entre d’altres temes.

Les dones veuen condicionades les seves vides, el seu entorn i elles mateixes, a causa dels interessos econòmics del capital i de la burgesia. Socialment es projecta sobre elles les tasques de cura i d’atenció a les persones; la cura de la
infància, de la vellesa i de les persones malaltes i dependents; com també es projecta i condiciona socialment la seva sexualitat. Es fomenta la doble o triple jornada de treball, l’augment del consum de psicofàrmacs, l’alcohol i altres drogues…

Malauradament, tot i haver passat 8 anys des que la crisi econòmica va començar, l’anàlisi que en feia l’Esquerra Independentista és més actual que mai; lluny del miratge d’haver assolit grans quotes d’igualtat, miratge que ens volen fer creure des dels partits dominants , les dades parlen per si soles: més explotació i pobresa; i 43 dones assassinades als Països Catalans i 109 a tot l’estat.

Sabem que el patriarcat i el capitalisme confereixen una aliança fulminant, especialment per les dones. Juntes desmantellarem aquest sistema que no busca el benestar de les persones, sinó el seu màxim rendiment, perquè tenim dret a una vida digna que valgui la pena ser viscuda.

El feminisme ha de ser de classe o no és feminisme!