Exigim la retirada de la simbologia franquista dels nostres carrers

Publicat el

Arran Lleida, com ja havia fet anteriorment l’Assemblea de Joves de Lleida, exigim la retirada dels noms de tots els carrers que homenatgen a personatges vinculades al règim franquista:

-Carrer de l’Alcalde Sangenís: fou alcalde franquista (1967-1974) i president de la Diputació de Lleida, voluntari en la guerra civil, terratinent, membre de la Falange de las JONS, delegat provincial del Movimiento i un dels fundadors del “leridanismo”.

-Carrer de l’Alcalde Montaña: (Lleida, 4 d’abril de 1931) alcalde sota el règim franquista del 1974-1976, fou un reconegut membre d’El Caliu Ilerdenc.

-Avinguda de l’Alcalde Recasens: tradicionalista i integrista catòlic estigué implicat en la revolta militar a Lleida i fou nomenat alcalde en produir-se el pronunciament militar contra la República el dia 18/07/36. Al dia següent fou afusellat.

-Carrer d’en Carmelo Fenech: fou el segon president del Caliu Ilerdenc (1941), societat formada per 22 membres de la burgesia local que actuava com a grup de pressió exercint les seves influències en els nomenaments de càrrecs polítics. Els seus membres defensaven la “pau” i “l’ordre” imposades pel franquisme, potenciant una cultura oficialista que de la mà del “leridanismo”.

-Carrer de Lluís Besa: Tradicionalista, participà en l’aixecament feixista a Lleida, fou afusellat.

-Avinguda Alcalde Areny: alcalde de Lleida entre el 1939 i el 1941. Durant el seu mandat van haver-hi a Lleida 3 camps de concentració. Fins el 1945, el franquisme va afusella 558 persones, va deixar morir 169 persones a la presó i va expedientar-ne 359 més.

-Carrer Germans Recasens: Alcalde Recasens, mai va ser investit alcalde, ja que els feixistes sollevats van decidir que, si la sublevació triomfava, l’alcade seria el carlí, Joan Recasens, que mai va prendre possessió del càrrec, ja que les forces revolucionàries van controlar la situació immediatament.

-Juan Manuel Nadal i Gaya: Un dels prohoms franquistes més importants de la ciutat. Va lluitar a l’exèrcit franquista i va participar en l’ocupació militar de Barcelona al gener de 1939.

ACABANT AMB LES XACRES DEL PASSAT, CONSTRUÏM UN FUTUR LLIURE!